Un dels altres fets que va marcar la vida de Guimerà, va ser la seva arribada al Vendrell l'any 1853, ja que es va trobar en un entorn lingüístic estrany, fet que el va obligar a integrar-se en un indret diferent al que coneixia a Santa Cruz. Aquest fet, va marcar molt les obres de Guimerà.
Escrivia en La Jove Catalunya i el 1871 va esdevenir un dels fundadors del setmanari La Renaixença que va dirigir ell mateix quan es va convertir en diari.
El 1877 obté el títol de Mestre en Gay Saber als Jocs Florals. També va escriure contes com "El gos de casa" i "El nen jueu", els dos escrits el 1889.
Lluita per la realització d'una obra poètica i teatral digna i d'impacte popular. Pel que fa a dramaturg, Guimerà va passar etapes diferents. La primera (1879-1893) era una etapa romàntica en vers i ambientada en períodes històrics, sovint imaginaris. La més destacada d'aquest període és "Mar i cel" (1888). A partir de 1890 va decantar-se pel teatre en prosa des d'una perspectiva més realista i naturalista, n'és un exemple "Maria Rosa" (1894) i "Terra baixa" (1897). A partir del 1900, va començar a provar diversos estils teatrals, com la tragèdia en vers.
El 1889 és escollit president de la Lliga de Catalunya, ja que estava molt vinculat en la política de l'època.
Van decidir donar-li el Premi Nobel de Literatura el 1904, però les pressions del govern espanyol, que no veien amb bons ulls premiar a un autor català, ho van impedir
Àngel Guimerà va morir el 18 de juliol del 1924 al seu domicili i tot seguit va tenir un enterrament multitudinari al Cementiri de Montjuïc.
L'exit popular, la vitalitat artística de la seva obra i el reconeixement internacional ( traduccions, òperes i versions cinematogràfiques) l'han convertit en una figura essencial de la literatura catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada