El quadern d'Aram: la literatura testimonial

Mª Àngels Anglada ja havia abordat la literaura testimonial a la novel.la "El violí d'auswitch" on insertava la trama dintre del genocidi jueu per part dels nazis durant la Segona Guerra Mundial. "El quadern d'Aram tracta d'un fet històric similar però molt menys conegut.
En aquesta entrada haurem de redactar un text d'unes 15 línies on es contestin les següents preguntes:
  1. Què és i on és Armènia?
  2. Què era l'Imperi Otomà i quin paper juga a la primera guerra mundial?
  3. Què, quan, va ser i perquè va ser l'anomenat "Genocidi Armeni"?

Armènia és un país del Caucas, i des de 1990 una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica. Geogràficament, Armènia pertany a l'Àsia, tot i que està fortament lligada amb Europa per raons culturals i històriques. Límita amb Geòriga al nord, Azerbaidjan a l'est, Turquia al sud-oest i l'Iran al sud-est. La capital de la República d'Armènia és Erevan.
L'Imperi Otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi Turc, era un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman. El 23 d'octubre de 1923 va convertir-se en la República de Turquia oficialment. Durant la Primera Guerra Mundial, l'imperi Otomà va formar la Triple Aliança amb els imperis alemany i austrohongarés. Però, després de la derrota dels imperis centrals, l'imperi Otomà es desplomà en l'anarquia ja que es trobava greument soscavat pel despertar àrab provocat pels britànics. Pel Tractat de Sèvres de 1920, imposat per les potències aliades, restà reduït a la zona europea d'Istanbul i l'asiàtica de l'Anatòlia. El descontentament creixent va provocar una revolta militar i l'ascensió al poder del primer president de Turquia, Kemal Atatürk, el qual simplement abolí el Sultanat i renuncià a la idea imperial, de manera que la història de l'Imperi Otomà arribà a la seva fi el 1924.
El "Genocidi Armeni" va ser un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia per part dels turcs. Es va dur a terme entre finals del segle XIX i 1915. Va ser el primer genocidi en el qual es va fer ús d'un complex sistema de deportació i extermini. Turquia buscava l'eliminació física del poble armeni que es trobava als seus territoris. Finalment, va acabar-se amb un milió i mig de morts i un milió més de deportats en el qe es coneix com la diàspora armenia. Actualment, Turquia nega oficialment aquest genocidi i manté que van ser ells les víctimes de les matances per part dels armenis.