Fem de poetes (Ep!, simbolistes)

 PLUJA FREDA, SOL DIVÍ

No hi ha prou silenci per poder sentir-te,
ni prou aire per fer-te creure que no ets ningú diví,
Qui sabrá que existeix una pàtria amb ganes
si cada emprempta que li deixes no es cívil.

I sí, ruïnes has deixat i ruïnes deixarás,
però no hi ha prou espai per poder-te intuïr,
I encara menys un rellotge que ens comuniqui
que ja ets aquí.

Però tu, no ets més que aquell rafèc d'aigua
que cau sense sentit, aquella força superior
que ens enfosqueix el destí.

Però, un cop més ens aixecarem, lluitarem i
cridarem per fer de tú un nuvòl passatger,
una petita pluja que ni per dins sentim.