Fem de poetes (Ep!, simbolistes)

 PLUJA FREDA, SOL DIVÍ

No hi ha prou silenci per poder sentir-te,
ni prou aire per fer-te creure que no ets ningú diví,
Qui sabrá que existeix una pàtria amb ganes
si cada emprempta que li deixes no es cívil.

I sí, ruïnes has deixat i ruïnes deixarás,
però no hi ha prou espai per poder-te intuïr,
I encara menys un rellotge que ens comuniqui
que ja ets aquí.

Però tu, no ets més que aquell rafèc d'aigua
que cau sense sentit, aquella força superior
que ens enfosqueix el destí.

Però, un cop més ens aixecarem, lluitarem i
cridarem per fer de tú un nuvòl passatger,
una petita pluja que ni per dins sentim.

Notes sobre el post-simbolisme

En el post d'avui parlarem del Post-simbolisme, tendència en la que trobem al poeta català Marius Torres.

1. Què és el simbolisme?
El simbolisme va ser moviment artístic, essencialment pictòric, del darrer terç del XIX, que presenta imatges oposades a la realitat visible o científica per a demostrar que existeix una realitat amagada que, si no és possible de conèixer, és almenys possible d'intuir. Moviment artístic plàstic amb connotacions literàries, fou influït pels artistes idealistes de principis de segle XIX.

2. En què es diferencia del Post-simbolisme?
El Post-simbolisme va ser un corrent poètic que es va crear a Catalunya entre els anys XX i XXX. Va heretar la tradició simbolista però és diferenciava d'aquest moviment per portar fins als extrems la complexitat de la poesia pura que es va veure influïda pels esdeveniment polítics del país.

3. Qui és Bandelaire?
Charles Pierre Baudelaire (1821 -1867 ) va ser un poeta, crític i traductor francès. Va ser un els poetes més influents del segle XIX , i se'l va anomenar "el poeta maleït" degut a la seva vida de bohèmia i als seus excessos. Va patir en la seva pròpia persona els atacs de la legislació burgesa, que processà i censurà el seu llibre de poemes. Va ser l'autor precursor del moviment simbolista amb l'obra "Les flors del mal" i va ser el principal representant de l'Escola Simbolista.

4. Com és que una obra publicada el 1857 influencià un autor dels anys 30 del segle XX? Quina és aquesta obra?
"Les flors del mal" és una recopilació de poemes i marca l'inici del moviment literari del simbolisme. Aquesta obra va influenciar a Marius Torres en el fet de que les dues obres pertanyen al mateix corrent literari fet que fa que tinguin algun tret en comú i en les bases filosòfiques i literàries que cadascú utilitza en els seus poemes, és a dir, la manera de tractar el poema.

5. Qui és Mallarmé? Què té a veure amb la poesia de Màrius Torres? I Rimbauf? I qui és aquest paio de la foto?
Stéphane Mallarmé va ser un poeta francès que va iniciar com d'altres una renovació de la poesia que ha perdurat fins a la modernitat. Mallarmé va influenciar en la poesia de Màrius Torres sobretot en la temàtica de la transcendència i de la manera de concebre la mort i la vida.
Jean Nicolas Arthur Rimbaud va ser un poeta francès que va dedicar gran part de la seva obra a fer recerques i investigacions sobre la llengua. El seu estil es basa en la musicalitat i el domini dels sentits.

Figures Retòriques

Aquesta entrada està dedicada al llibre definitiu d'aquest any, Com un foc invisible... de Marius Torres. Haurem de buscar 10 figures retòriques com a mínim, fer  un resum de cada figura amb el seu exemple corresponent i finalment triar un o dos versos del llibre de Marius Torres que il·lustrin almenys cinc de les figures retòriques esmentades abans.

Mètafora: Consisteix en expressaruna paraula o una frase amb un significat diferent però entre els quals hi ha certa semblança.
 - Exemple: " el teu cabell d'or"
 - Fragment del llibre: " la pell de nen es pot dir que em va caure de cop"

Personificació: Consisteix en atribuir trets o qualitats humanes a un objecte inanimat.
 - Exemple: " la ciutat era rosa i somreia dolçament"
 - Fragment del llibre: " corda que sempre et polsen uns mateixos dits" 

Comparació: Semblança entre dos termes o referents, de manera que es destaquin les qualitats no evidents o bé es porti a terme una descripció gràfica i clara. 
 - Exemple: " la nit es va posar íntima com una petita plaça"
 - Fragment del llibre: " paraules com cops de maça, certesa d’acer"

Epítet: Adjectiu que remarca alguna qualitat del nom que acompanya. 
 - Exemple: " el càlid sol"
 - Fragment del llibre: " a la geniva rosada"

Interrogació retòrica: Consisteix en fer una pregunta però sense esperar-ne cap resposta, els poetes volen afirmar alguna cosa.
 - Exemple: " Que no és, la mar, inmens a la vista?
 - Fragment del llibre: " Mai no en tindrien prou, de sang armènia?"

Antítesis: Juxtaposició d'idees o conceptes oposats.
 - Exemple: " els nens van per el sol i les nenes per la lluna"

Enumeració: Descripció àgil mitjançant l'acumulació de substantius, adjectius i formes verbals. 
 - Exemple: " tot ho va recordar: el mar, la carta, el petó i les estrelles."

Hipèrbaton: Inversió de l'ordre lògic o gramatical de les paraules.

 - Exemple: Ens sorprèn aquesta essència tova quan apareix un nou penediment i treu el pap que la feblesa d'una cova.

Anáfora: Repetició d'una paraula o grup de paraules al començament d'oracions consecutives.

 - Exemple: " qui ho somiés, qui ho sentís, qui sí s'atrevís... "

Paral·lelisme: Repetició de dos o més estructures gramaticals amb alguna paraula canviada.

 - Exemple: " el teu front sere i ferma, el teu riure suau i silenciós..."

Heu llegit la novel·la? sí, oi?

En aquesta entrada continuarem treballant l'obra "Quadern d'Aram" de Mª Àngels Anglada. Haurem de fer un mapa o diversos on apareguin els principals escenaris de l'acció de la novel·la.

1. Trebisonda: és el lloc on viuen Aram i la seva família al començament de la trama, encara però no estaven en guerra amb l'Imperi Turc. Aram i Marik descriuen Trebisonda com una terra acollidora i tranquil·la.

2. Monestir de Narek: és el monestir el qual Marik i Aram van a peregrinar. Marik va prometre que si el seu fill es curava, ja que de petit estava molt malalt, farien un viatge fins al monestir de Narek.

3. Van: és la ciutat on viu l'altre família de Marik que els reben a casa seva durant el viatge al monestir de Narek. 

4. Ecmiadzin: és la ciutat que els serveix de refugi mentre estan en guerra amb l'Imperi Turc.

5. Jerevan: és la ciutat on s'instal·len Aram, Marik i la resta de familiars i que durant un temps és un lloc segur.

6. Atenes: és el país que acull a Aram, Marik i tots els altres familiars i refugiats després de el gran extermini armeni.

7. Corinti i Patràs: són les dues illes gregues que acullen a Marik i Aram durant un llarg temps. Aram en aquesta experiència coneixerà al seu millor amic Iorgos, que ajudarà a Aram i a la seva família en tot el possible.

8. Brindisi: és només una ciutat de pas per arribar a l'objectiu final, Marsella.

9. Gènova: és una altre ciutat de pas per arribar a Marsella

10. Marsella: és la ciutat definitiva per Marik i Aram, on s'hi instal·len. En Marsella es troben amb una petita comunitat d'armenis amb els quals fan alguns lligams. En aquesta ciutat, Marik és tornarà a casar i Aram és casarà amb la germana d'Iorgos.

Els cicles narratius d'Anglada

En aquesta entrada haurem d'investigar què entenem pels cicles narratius de Mª Àngels Anglada. Què caracteritza cada uns dels cicles i quines obres els composen.
  
Mª Àngels Anglada va fer una classificació no cronològica per temes.En el primer volum de les Obres Completes, les obres narratives de l’autora es presenten segons l’organització que en va fer ella mateixa poc abans de morir. Així no estan ordenades cronològicament sinó en tres cicles temàtics, més un cicle format pel conjunt de contes breus.

-   El cicle “Trio de Mitilene” comprèn les novel·les Viola d’amore, Artemísia i El violí d’Auschwitz. La voluntat de l’autora és destacar els elements fonamentals de la seva obra, en aquest cicle és la música i el món clàssic.

  -  El cicle “Dues planes” comprèn les novel·les Les Closes, Flors per a Isabel, No em dic Laura i L’agent del rei. El fet comú de tot aquest segon cicle és Vic i l’Empordà.

  -  El cicle “Mediterrànies”on trobem Quadern d’Aram conjuntament amb les narracions També a  tu, Cleanòrides i Sandàlies d’escuma. Els elements fonamentals d’aquest cicle és la Mediterrània en tota la seva extensió, des de Catalunya a Turquia, un llarg pont de mar blava, amb un pilar a cadascun dels extrems més llunyans d’aquest mar nostre. Mª Àngels Anglada no va incloure El violí d'Auschwitz en el mateix grup que el Quadern d'Aram ja que els seus cicles no són cicles tancats sinó que es poden trobar referències creuades entre les dues obres.

A través de la seva obra, Anglada fa un recorregut per la història de la cultura occidental, des dels orígens, amb les obres dedicades al món grec, fins als nostres dies, amb les obres dedicades als genocidis del segle XX. Un recorregut geogràfic que va des de Turquia fins a Catalunya, tota la Mediterrània, com a bressol de la nostra civilització. Anglada tracta els grans temes de la literatura universal. 

El quadern d'Aram: la literatura testimonial

Mª Àngels Anglada ja havia abordat la literaura testimonial a la novel.la "El violí d'auswitch" on insertava la trama dintre del genocidi jueu per part dels nazis durant la Segona Guerra Mundial. "El quadern d'Aram tracta d'un fet històric similar però molt menys conegut.
En aquesta entrada haurem de redactar un text d'unes 15 línies on es contestin les següents preguntes:
  1. Què és i on és Armènia?
  2. Què era l'Imperi Otomà i quin paper juga a la primera guerra mundial?
  3. Què, quan, va ser i perquè va ser l'anomenat "Genocidi Armeni"?

Armènia és un país del Caucas, i des de 1990 una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica. Geogràficament, Armènia pertany a l'Àsia, tot i que està fortament lligada amb Europa per raons culturals i històriques. Límita amb Geòriga al nord, Azerbaidjan a l'est, Turquia al sud-oest i l'Iran al sud-est. La capital de la República d'Armènia és Erevan.
L'Imperi Otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi Turc, era un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman. El 23 d'octubre de 1923 va convertir-se en la República de Turquia oficialment. Durant la Primera Guerra Mundial, l'imperi Otomà va formar la Triple Aliança amb els imperis alemany i austrohongarés. Però, després de la derrota dels imperis centrals, l'imperi Otomà es desplomà en l'anarquia ja que es trobava greument soscavat pel despertar àrab provocat pels britànics. Pel Tractat de Sèvres de 1920, imposat per les potències aliades, restà reduït a la zona europea d'Istanbul i l'asiàtica de l'Anatòlia. El descontentament creixent va provocar una revolta militar i l'ascensió al poder del primer president de Turquia, Kemal Atatürk, el qual simplement abolí el Sultanat i renuncià a la idea imperial, de manera que la història de l'Imperi Otomà arribà a la seva fi el 1924.
El "Genocidi Armeni" va ser un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia per part dels turcs. Es va dur a terme entre finals del segle XIX i 1915. Va ser el primer genocidi en el qual es va fer ús d'un complex sistema de deportació i extermini. Turquia buscava l'eliminació física del poble armeni que es trobava als seus territoris. Finalment, va acabar-se amb un milió i mig de morts i un milió més de deportats en el qe es coneix com la diàspora armenia. Actualment, Turquia nega oficialment aquest genocidi i manté que van ser ells les víctimes de les matances per part dels armenis.

Pere Calders: Miracles i vida

El post d'avui el dedicarem a la vida i obra de Pere Calders (estudiat ja anteriorment), però integrat en una presentació.

http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/16837516